La paradoxa de la clonació d'IA

Recentment vaig assistir a un taller pràctic de captació de leads, clients potencials, impartit per una agència de màrqueting digital. Sobre el paper res de nou: la formació anava de crear un embut de vendes per captar clients apel·lant als punts de dolor del que ha de ser el teu client ideal (buyer persona, en termes de màrqueting). Una més... a priori.

Perquè el taller va plantejar una forma revolucionària de captar-los: a través d'anuncis consistents en fotografies creades per Intel·ligència Artificial... i vídeos amb la teva imatge i veu clonada també amb IA.

És cert que sabia de l'existència de la clonació d'imatge per IA (gràcies, reels d'Instagram), que bàsicament consisteix a pujar una foto o un vídeo teu a una plataforma en línia i (de moment) per ben pocs diners o fins i tot de franc aquest web crea un avatar teu que té moviment... i una veu similar a la que tens. Perquè també clona la veu.

El ponent deia que, per a ell, fer servir clons seus en vídeo servia per centrar el focus en el que era prioritari i delegar en la IA una tasca tediosa com aparentment és gravar un vídeo. Té sentit: en comptes de bloquejar x hores del teu dia pensant què has de dir, configurant correctament la il·luminació, repetint una presa rere l'altra fins a trobar el missatge perfecte... delegues això a la IA i tu et dediques a coses més importants.

Jo, per la meva banda, vaig començar a donar-hi voltes sobre el que l'aplicació d'aquest tipus d'eines de clonació podia significar per al periodisme i vaig arribar a les conclusions següents.

Per al mitjà de comunicació, un cop superades les inevitables fases de creació d'avatars i ajustos en el sistema de producció informativa, pot suposar una autèntica revolució en la manera d'explicar notícies perquè amb menys personal pot explicar més coses en més llocs. M'explico.

Imagineu una televisió local que cobreix una comarca formada per 6 municipis i només té en plantilla 2 periodistes i l'editor. Si sorgeixen notícies d'actualitat alhora a les 6 localitats, els 2 periodistes tindran una jornada interessant desplaçant-se d'un punt a l'altre.

Però si tenen l'oportunitat de clonar-se en vídeo, només cal que vagin a 2 focus informatius... i els altres 4 poden estar perfectament coberts pels seus avatars. Menys esforç, menys despesa (sobre tot en gasolina) i resultats més eficaços.

Tan eficaços que, per a un propietari avar, potser aquests 2 periodistes siguin una despesa més. I atès que té un editor i eines que generen avatars similars als éssers humans, aquests periodistes ja no són necessaris i es veuen de patitas al carrer.

En aquest cas, la IA ha servit per optimitzar el benefici d'una indústria informativa a costa de la credibilitat periodística. Doncs a partir d'ara, les notícies del mitjà les donaran dos avatars d'IA. Esperem que l'editor almenys faci la seva feina i redacti bones notícies perquè la IA les expliqui.

I ara arriba el torn dels periodistes. Si seguim amb aquest exemple, en tenim dos a la cua de l'atur. L'un troba feina ràpid en un gabinet de comunicació. L'altre no.

Però ha après a clonar-se a si mateix amb IA i decideix emprendre el seu propi projecte informatiu atesa la seva experiència i contactes: una altra televisió local formada només per ell... i els seus avatars. Prenent el paper d'editor, rep la informació de les notes de premsa i va als llocs que l'interessen i, equipat amb el seu smartphone i les seves eines d'IA, aviat té una empresa informativa que cobreix els mateixos punts que el mitjà on treballava... i encara més rendible.

En aquest altre cas, la IA ha servit per generar no només una ocupació sinó també un nou negoci i un nou mitjà més de comunicació unipersonal i autosuficient.

I aquesta és, al meu parer, la paradoxa de la clonació d'IA per al periodisme: té la capacitat d'optimitzar una empresa informativa alhora que destrueix llocs de treball... Però també la capacitat de crear nous mitjans de comunicació, empreses i ocupacions extremadament eficaços que atomitzaran el mercat fins que només quedi el més fort.

I tots ells, com diria José María García, amb el do de la ubiqüitat: capaços d'estar a tot arreu alhora, com a la cèlebre pel·lícula.

No trigarem gaire a veure-ho.

Soy Alex Guillén, periodista experto en marketing digital. Enseño a periodistas a dominar herramientas digitales, de IA y vídeo para conseguir y conservar el empleo, ganar más dinero y ser más competitivos